Aquest exercici d’habitatge col·lectiu efectuat entre tres estudiants d’arquitectura, va tractar de consensuar un
projecte urbà, de escala urbanística a escala domèstica . D’es d’un estadi inicial d’estudi vam entendre que la viabilitat del projecte només es podia dur a terme realitzant una proposta conjunta, si no interactuant amb els diferents sistemes que es composa una ciutat. En primer lloc, vàrem prioritzar els espais oberts i públics com un cas d’estudi especial, front la personalització de l’arquitecte a través de l’arquitectura, és a dir, vam donar més importància a l’escala del projecte i com s’adheria al teixit existent, facilitant les connexions prèvies del terme urbà i concedint nous espais de places.
Es un projecte que es va entendre sobretot en secció, cal destacar que Flix es troba situat en un meandre, i al mateix temps la ciutat es situa al voltant d’un turó amb una pendent molt brusca fins arribar al riu, concretament a la central hidroelèctrica. El projecte va posar especial energia en aquest sentit tot ocasionant una transició volumètrica de la part alta fins a la llera del riu Ebre.
Finalment, referent a l’habitatge, la màxima premissa a tindre en compte fou que totes les tipologies tindrien vistes assegurades al riu, i d’un mateix mode gaudirien d’una orientació excepcional Est-Oest i sobretot Sud.
